DJAN

Quinze anys més tard dhaver-ne hagut de marxar, en Nazar torna al seu poble, on gairebé no hi batega la vida. Instruït pel poder soviètic, arriba a casa seva amb lordre dimplantar el socialisme en un lloc on ni tan sols saben què vol dir Stalin i amb lencàrrec daturar la inexorable extinció de la seva gent, el poble djan. «Fugitius i orfes de tot arreu i esclaus extenuats i vells, foragitats. També dones que havien enganyat el marit i que havien anat a parar allà per por; noies que arribaven per quedar-se i que no volien cap altre marit després dhaver estimat homes que shavien mort de sobte. I encara gent que no coneixia Déu, gent que es burlava del món, criminals» Aquests són els djans, que vaguen per la terra. I vet aquí que en Nazar Txagatàiev sacaba confonent amb el seu poble i es condemna a descobrir la seva pròpia ànima. La sensualitat de la llengua de Platónov i loriginalitat del seu estil fan que cada obra de lautor sigui una experiència catàrtica i emocionant, impossible doblidar. Si Txevengur narra el viatge cap al poble del comunisme i La rasa explica la construcció de ledifici del socialisme, Djan presenta un moment molt especial del procés convuls de trànsit cap al socialisme, en un escenari remot de lÀsia Central, amb imatges punyents i personatges simbòlics. Revolució i espiritualitat a parts iguals. Andrei Platónov (Vorónej, 1899 Moscou, 1951) creu en el socialisme i intenta penetrar en lànima del seu poble per trobar-hi les respostes al deteriorament i a la confusió que ja shi palpen. El preu que paga per això és laïllament i una mort prematura. La repressió i la pobresa el van acompanyar fins al final de la seva vida. Fins lany 1980 la seva obra no es va conèixer a Rússia. Platónov, el grandíssim escriptor rus, de qui Hemingway deia que era el mestre de la prosa, ha estat comparat amb Joyce, Proust, Kafka o Mann.