LA DAMA DE REUS

CARRION, AMBROSI

Ambrosi Carrion (Barcelona, 1888 - Cornellà de Conflent, 1973) va ser, en les primeres dècades del segle XX, un dramaturg de prestigi, hereu del Modernisme. La seva obra apuntava cap a la construcció d'una tragèdia en vers, destinada a dignificar l'escena catalana. Sobre dos motius: la reelaboració de la llegenda popular i la tradició clàssica o bíblica. Sota aquests signes -inquietud, recerca constant, vitalisme-, Carrion estrena El fill de Crist, Periandre, Clitemnestra, Epitalami i La núvia verge, entre d'altres. La seva obra topa amb els empresaris que volien un teatre més anodí. Ell, però, insisteix i en els anys trenta es mostra obert als nous corrents, com ara el teatre social (amb Molock i l'inventor). És, també, catedràtic de geografia i història de l'Institut Balmes de Barcelona i professor dels Estudis Universitaris per a Obrers, i president, el 1932, de l'Ateneu Enciclopèdic Popular. Exiliat el 1939, primer a Tolosa i després a París -on presideix el Casal de Catalunya-, continua escrivint, lliure dels condicionants d'empresaris i públic. Guanya diversos premis als Jocs Florals, entre els quals l'Ignasi Iglésias del 1950 amb La Dama de Reus. El 1972 publica Comte l'Arnau, una gran tragèdia que l'havia ocupat pràcticament tota la vida.