BORGES, IRMA
IRMA BORGES Vaig néixer a Caracas, a la vora dEl Ávila, i va ser en aquella muntanya on vaig créixer. La casa dels meus pares quedava, literalment, sobre els núvols. Des del pati podia veure el mar i laeroport. Als capvespres de núvols pintats pel sol, mimaginava que caminava sobre aquells cotons de sucre sense desenganxar els peus de terra. Quan vaig acabar destudiar Arts, vaig pujar en un daquells avions que veia enlairar-se els dies clars. Vaig deixar el Carib i vaig descobrir el Mediterrani. Ara visc a Barcelona, una ciutat de trobades. Enyoro la selva gaudeixo del bosc. Cada espai parla amb veu pròpia. Quan aconsegueixo escoltar-los, escric allò que em diuen. MO GUTIÉRREZ SERNA Tres indrets. Vaig néixer a San Luis Potosí. Hi vaig viure molt poc temps, però em vaig quedar per sempre la seva llum i el seu color. Mèxic no sacaba mai, senreda a cada traç. Vaig volar fins a Santander. Allà vaig escoltar el murmuri de la seva badia i vaig dibuixar la meva infància al costat del meu avi. La nostàlgia del mar respira en el meu treball. Madrid em va trobar i vaig comprendre que lart és la meva manera dentendre el món. I des dallà, només amb un salt, les meves filles em van portar a creuar el pont cap a un univers on imatge i literatura ballen juntes.