EL TEATRE VALENCIA (1845-1945)

Aquest llibre ressegueix loscil·lant itinerari dun segle de teatre valencià entre lestrena dels primers sainets i la prohibició tàcita posterior a la guerra civil espanyola, tot reivindicant especialment lextens conjunt dactrius, gairebé oblidades, que dugueren a lescena una producció sovint menystinguda globalment, però que reclama una atenció més acurada tant per la seua aportació a les lletres valencianes com per la seua importància sociocultural. Shi analitzen, duna banda, la singularitat de lofici dactriu, que trencava els esquemes del patriarcat ja que, bandejant làmbit domèstic i privat en què es veia reclosa la dona, li permetia evidenciar el seu talent i la seua creativitat i despertar ladmiració del públic, i, de laltra, les vicissituds de la trajectòria professional dun gran nombre de figures de la declamació i el cant líric que contribuïren a lèxit i la dignificació del teatre autòcton, des de les capdavanteres Amàlia Mondéjar, Maria Agostí, Loreto Bru o Antònia Colom fins a les importants actrius de la Segona República als escenaris de Castelló, València i Alacant. Elles, esporàdicament o amb major regularitat, col·laboraren decisivament a lèxit i la dignificació dun teatre autòcton que, més enllà dels diglòssics joguets bilingües, també oferí sarsueles, revistes, drames o comèdies de major volada.