El meu temps de presó

«Queda el record de la por de no poder-ho aguantar, de la por del desequilibri mental, de la por de ser un mateix. És una espiral que et xucla i se tempassa. No ho oblidaré, perquè hi he conviscut i avui forma part de mi: és lherència que mha deixat la presó.» Aquesta és lempremta de la presó que va viure Isidre Molas, qui lany 1963 va ser jutjat i condemnat en un consell de guerra del Tribunal Especial dActivitats Extremistes per rebel·lió militar, amb motiu de la seva pertinença a una «organització clandestina amb fins subversius». «La duresa i la soledat de la vida de lintern em quedà compensada per la convivència en una comunitat de presos no delinqüents.» Aquest dia a dia dur i solitari en què els presos polítics feien «pinya davant lenemic comú» és el que Isidre Molas ha volgut descriure minuciosament, deixant constància duna vivència individual i col·lectiva que ens aquells anys va marcar tanta gent. Amb aquest relat autobiogràfic, Isidre Molas narra un viu testimoni de la seva experiència com a presidiari, que comprèn una setmana a la comissaria de la Via Laietana, on va ser torturat, un mes a la presó Model, nou mesos a la de Carabanchel i els dos darrers a la de Sòria. «Hi havia entrat com un adolescent potser mig madur i en vaig sortir amb un regust agre de persona endurida.»