Quanta, quanta guerra...

Uns relats que mostren amb tendresa el món a través duns ulls que tot just el comencen a descobrir, i on conviuen la misèria dels homes i la màgia de les coses.

La darrera novel·la que va escriure Rodoreda és un seguit de rondalles explicades per un adolescent que aprofita la guerra per fugir de casa. Lautora el descriu al pròleg com un noi encara amb la llet als llavis, que, com als poetes, tot el que veu el deixa sorprès. És segurament el personatge més tendre de tota la seva obra. Per a ell, el desordre de la guerra permet fer el que vulguis i anar on tinguis ganes danar. El seu periple per pobles i selves, de la riba del mar a la vora dun gran riu, el posa en contacte amb gent diversa i estranya. Novel·la daventures, novel·la diniciació i també novel·la descaradament poemàtica.

Aquesta nova edició inclou un postfaci del jove poeta Jaume Coll Mariné, que rellegeix lobra des de lactualitat.

""Si Pàmies i Bertrana trien dones com a protagonistes, la dama de les lletres catalanes pren un personatge masculí, Adrià Guinart, i ens parla de les seves trifulgues del front. Malgrat això, la prosa de Rodoreda és lluny de la majoria de testimonis literaris de guerra masculins, que són precisament això: testimonis, cròniques fidedignes. Amb la pàtina literària ofegada per la ferocitat dels dies i les nits al front. En què els encenalls de literatura rauen, quan hi són, més aviat en lestil que no pas en la matèria argumental: la guerra. Quanta, quanta guerra, en canvi, escup la literatura des de dins dels cadàvers. I els cadàvers es tornen, per al lector, enmig dun ball de meravellament i mala consciència, bellíssims."" Mònica Boixader a Núvol

Si Rodoreda lliga el món de linconscient i de les aparicions amb el món de la guerra és perquè en la seva manera genuïna de mirar les coses aquestes dues esferes estan íntimament relacionades. Ella, que va viure la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, observava