LAUCA DEL SENYOR ESTEVE

Santiago Rusiñol era un artista provocador i una persona inquieta. Fill duna família benestant de la burgesia catalana, es queda orfe de ben menut, fet que el va obligar a espavilar-se per no sucumbir a les expectatives que el seu avi patern, fabricant de teixits, projectava sobre ell, perquè des de bon començament el va voler obligar a seguir les petjades de la família en el ram del comerç, però ell no ho veia gns clar i ben aviat es va enfadar. I això precisament és el mateix que narra la novel·la: el senyor Esteve, botiguer acomodat, pretén que el seu net Ramon es dediqui a fer pujar el negoci de la merceria que regenta la família des de fa més de cent anys, en la Barcelona de les acaballes del segle xix, que es troba en procés de transformació urbana i social, però Ramon se sent artista per damunt de tot i no vol claudicar. Aquesta oposició intergeneracional és la que planteja Lauca del senyor Esteve: la relació tibant entre lartista compromès i el burgès condescendent.