TEORIES DEL NO

Eduard Sanahuja ha escrit set llibres de poemes en trenta-cinc anys, la qual cosa revela que el seu procés creatiu és lent, que el poeta sallunya de la temptativa fàcil i la banalitat i aposta per la qualitat i la veracitat del seu missatge. Un dels mèrits indiscutibles de lobra dEduard Sanahuja és la realitat de la llengua com a cosa viva, i no en va confessa que «estem desesperats / sense el llenguatge». Sanahuja compleix amb el rigor lingüístic que imposa la tradició, que ell viu dins de casa mateix, dels llavis del seu pare poeta, David Sanahuja; però la seva llengua no pateix dencarcaraments ni fa fàstics a les veus del carrer, ni encara menys a la tradició forana, que ell sap incorporar amb normalitat. La seva llengua i la seva poètica senriqueixen amb la collita, i el resultat és consistent i agombola el lector, perquè és també el reflex de la seva personalitat càlida i incisiva. Del pròleg dIsabel Graña Eduard Sanahuja va néixer a Barcelona el 20 de març de 1953. Va estudiar Filologia Romànico-Hispànica i Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Actualment és professor permanent del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura daquesta universitat. En poesia ha publicat El gos del Galiot (Edicions del Mall, 1981); Mirador (Edicions del Mall, 1983); Doble joc (Columna Edicions, 1988); En defensa pròpia (Editorial Bromera, 1994); Compàs despera (Editorial Bromera, 2006); El llançador despases (Pagès Editors, 2013), i lantologia Sang barata (AdiA Edicions, 2015). Ha estat inclòs a Sol de sal. La nova poesia catalana, Antologia 1976-2001 (DVD Ediciones, 2001) i a 20 del xx. Poetas catalanes (La Otra/Universidad Autónoma de Nuevo León, 2013). Com a traductor, ha traduït al català una part de lobra poètica de Blaise Cendrars (Prosa del Transsiberià, Edicions 62, 1992) i Capsa descats (Servei de Publicacions de la UAB, 2008), del poeta aragonès Javier Carnicer. En làmbit de la difusió i promoció de la poesia, va fund