Sobirania musical

És viable la pervivència de la nostra tradició musical i, en cas afirmatiu, en quins termes en un context com lactual, dominat per la cultura de la globalització i lestandardització? Quin present i, sobretot, quin futur té la nostra música tradicional, entesa dins el seu indefugible context mediterrani? Lautor reflexiona al voltant daquesta idea en els articles que conformen el present volum, i ho fa des de la perspectiva i lexperiència que li han proporcionat la pertinença a Al Tall i la implicació en projectes relacionats amb la música tradicional, com la Fonoteca de Materials o la Trobada de Música del Mediterrani. El llibre aplega un conjunt de textos escrits al llarg de molts anys (entre 1982 i 2019) i publicats en diferents suports: llibres, revistes, conferències, discursos, més un article inèdit. En ledició sha mantingut un estricte ordre cronològic amb justificades excepcions, cosa que en alguns casos permet apreciar una evolució en determinats plantejaments. Donat que la música és un llenguatge, la substitució duna manera de fer i dentendre la música per una altra de més poderosa és equiparable a un procés de substitució lingüística. A partir daquest plantejament, Vicent Torrent reclama el terme sobirania (en el sentit amb què sovint és utilitzada acompanyada amb adjectius com alimentària o energètica) per a reivindicar la necessitat de mantindre viva i activa la tradició musical pròpia, que és patrimoni de tots i que contribueix a la riquesa cultural universal.