Contes Per a un Any
Pirandello, Luigi
Dramaturg, novel·lista, assagista, premi Nobel de literatura del 1934, Luigi Pirandello va néixer el 28 de juny del 1867 a Villaseta de Càvusu, prop d'Agrigent, Sicília i va morir el 1936 a Roma. Com a autor teatral va ser un veritable innovador de la tècnica escènica i preparà el camí al pessimisme existencialista d'Anouilh i Sartre, i també a les comèdies de l'absurd de Iones...
Sinopsis
Dramaturg, novel·lista, assagista, premi Nobel de literatura del 1934, Luigi Pirandello va néixer el 28 de juny del 1867 a Villaseta de Càvusu, prop d'Agrigent, Sicília i va morir el 1936 a Roma. Com a autor teatral va ser un veritable innovador de la tècnica escènica i preparà el camí al pessimisme existencialista d'Anouilh i Sartre, i també a les comèdies de l'absurd de Ionesco i Beckett, i al teatre en vers, de caràcter religiós, d'Eliot. Els seus nombrosos relats els va voler publicar el 1922 de manera conjunta amb el títol Contes per a un any. Es tractava d'un ambiciós projecte de vint-i-quatre volums, que havien de convergir en un total de 365 contes, un per cada dia de l'any. Tanmateix, l'ambiciós projecte de Pirandello no va reeixir del tot i finalment només se'n van publicar quinze volums. Aquests contes són la base, el canemàs literari sobre el qual es basteix l'univers dramàtic i els personatges que l'habiten. Els protagonistes dels seus relats, professors, propietaris de pensions, capellans, petits terratinents, músics, etc., sovint pertanyen a les classes mitjanes i baixes de la societat. Aquestes obres reflecteixen les idees filosòfiques de l'autor, com l'existència d'un arrelat conflicte entre els instints i la raó, que empeny les persones a una vida plena de grotesques incoherències; igualment Pirandello hi considera que les accions concretes no són ni bones ni dolentes en elles mateixes, sinó que ho són en funció del punt de vista des del qual són observades; i, en darrer terme, creu que un individu no només té una personalitat definida, sinó moltes, en relació amb la manera com és jutjat pels qui entren en contacte amb ell. Pirandello va expressar el seu profund pessimisme i el seu disgust pel patiment i la confusió de la humanitat a través de l'humor. Malgrat tot, aquest humor és singularment desconcertant. El somriure que desperta prové més aviat de l'enuig, i a voltes de l'amargor, que s'esdevé quan hom reconeix els aspectes absurds de
Comentarios
Sé el primero en comentar este libroArtículos relacionados
Otros libros del autor
