Deshora
Quinzè Premi de Poesia Sant Cugat a la Memoria de Gabriel Ferrater
Puigdefabrega, Joan
Les oques passen que noho saben peròdibuixen al cel una fletxa un som-riure una ca-sa. Volen i mentrevolen grallen coses que només elles entre elles entenen. Xerrotegem nosaltres com elles, volemun cel desnuvolat, seguimcamins apresos de vésa saber quina memòria. Aixòque ningú no ens ha ensenyat hosabem més béque res. Sí, xerrotegem, i la llengua crida llengua,però com les oque...
Sinopsis
Les oques passen que no
ho saben però
dibuixen al cel una fletxa un som-
riure una ca-
sa. Volen i mentre
volen grallen
coses que només elles entre elles entenen.
Xerrotegem nosaltres com elles, volem
un cel desnuvolat, seguim
camins apresos de vés
a saber quina
memòria. Això
que ningú no ens ha ensenyat ho
sabem més bé
que res. Sí,
xerrotegem, i la llengua crida llengua,
però com les oques el dibuix
ni veure?l no sabem.
Comentarios
Sé el primero en comentar este libroArtículos relacionados