En Primera Persona

Borges, Jorge Luis

DEL LABERINTO SE SALE LEYENDO «Uno no es lo que es por lo que escribe, sino por lo que ha leído». «[En un período de bloqueo creativo] únicamente podía leer a Borges».Han Kang «El centro del canon de la literatura latinoamericana es Borges y si me apuran, de la literatura en lengua española. [...] Cervantes, Quevedo, Borges: así de bestia es el salto».Roberto Bolaño «... vi el ...

Aa.vv.

«Todo el conocimiento, la totalidad de preguntas y respuestas se encuentran en el perro».Franz Kafka «Todos los hombres son dioses para su perro. Por eso hay gente que ama más a sus perros que a los hombres».Aldous Huxley Que el perro sea o no el mejor amigo del hombre, según un antiguo dicho, posiblemente está todavía por comprobar. Lo que sí se sabe con certeza es que las rel...

N¡ Chuinn, Liadan

Un jove estudiant danatomia no pot apartar la mirada dun cadàver. Una nena passa els dies en un autobús de dos pisos. Apareixen rams de flors a les sales dun museu. Una mare mor i deixa una taca de sang a la catifa: tot i que ningú no en parli, tots saben que ella encara és allà. Ambientats al nord dIrlanda, els relats dEncara hi són tots parlen de mares i pares, fills i germa...

Scott Fitzgerald, Francis

En una carta a su editor, Harold Ober, Francis Scott Fitzgerald le explicaba que concebía sus relatos como si fueran novelas. No se refería a la extensión, naturalmente, ni a la complejidad de la trama, sino a las emociones que debían provocar, a su intención y capacidad de conmover a los lectores. Tal vez esta explicación encierra la clave de su modo de concebir relatos: los m...

Garcia Robayo, Margarita

Once relatos autobiográficos que se adentran en los territorios más íntimos para cuestionar los mitos que solemos dar por intocables. En esta colección de once narraciones autobiográficas escritas entre 2011 y 2025, Margarita García Robayo se adentra en los territorios más íntimos para cuestionar los mitos que solemos dar por intocables padre, madre, familia, hogar, intimidad, ...

Du Maurier, Daphne

Amb la intenció devitar que es quedi cega del tot, els metges decideixen operar durgència la Marda West. Quan es desperta de lanestèsia, abans de poder comprovar el resultat de la intervenció, la Marda haurà de passar uns quants dies de repòs, sempre amb una bena als ulls, en una agradable clínica on cada dia la visita el seu marit. Privada temporalment de la visió i avorrida d...

Pages Jorda, Vicenç

La millor ficció del segle XXI de la mà d'un autor i lector d'excepcióVicenç Pagès Jordà va posar el seu art i perspicàcia intel·lectual i lectora al servei d'escriure crítica literària en diversos mitjans, des del 1989 i fins a la seva mort prematura el 2022. El 2001, havia iniciat una col·laboració amb L'Avenç per escriure onze crítiques l'any de narrativa traduïda al català....

Pages Jorda, Vicenç

LA NOVELA MÁS EMBLEMÁTICA DE VICENÇ PAGÈS JORDÀ: BIENVENIDOS A LA PARTIDA «Los jugadores de whist es una novela diáfana, divertida y espumosa como un buen shandy. Una novela que no debería pasar desapercibida».Màrius Serra Jordi Recasens es un fotógrafo oriundo de Figueres en plena crisis de madurez. Su matrimonio está acabado, malvive en el garaje de su casa adosada y su espo...

Pagès Jordà, Vicenç

Joan Ferrer passa revista a la seva prolongada existència de gairebé mil anys, i exposa els fets que lhan condemnat a una pena tant dura com injusta. Per això escriu una carta a la reina dAnglaterra. Lautor daquesta missiva ha passat tota mena de vicissituds, des de lEdat Mitjana fins al llindar del tercer mil·lenni. Ha practicat tots els vicis i sha procurat tots els plaers. H...

Pagès Jordà, Vicenç

Pagès Jordà, Vicenç

Les vicissituds de la família Kennedy són el millor guió imaginable. Arriben als Estats Units fugint de la fam a Irlanda i en quatre generacions arriben a la presidéncia del país. De sobte, JFK és assassinat a trets. Som en una superproducció que recull els temes de fons que ens fascinen des de la guerra de Troia: l'amor i la mort, la bellesa i la violéncia, el poder i la pátri...

Pages Jorda, Vicenç

Vivim en una societat que no ensenya a escriure però que obliga a saber-ne. ¿Com és que després d'anys d'ensenyament, molta gent és incapaç d'escriure una carta o un informe? Aquesta incapacitat, ¿té alguna relació amb el menyspreu que part del personal docent manifesta per la literatura? ¿És possible que algú millori la qualitat del que escriu sense que millori la qualitat del...