Fènix
Ripoll, Ricard
Potser et passa pel cap, en un moment de profund cansament allò que anomenaven spleen la possibilitat de deixar de resistir. Et trobes davant dun precipici i aquest et crida, et crida el buit, et crida un passat que ja no et pertany, ple dentrebancs: la por, la solitud, les separacions, un intens destret que timmobilitza, la malaltia que creix i fa arrels, i tempresona. Res enf...
Sinopsis
Potser et passa pel cap, en un moment de profund cansament allò que anomenaven spleen la possibilitat de deixar de resistir. Et trobes davant dun precipici i aquest et crida, et crida el buit, et crida un passat que ja no et pertany, ple dentrebancs: la por, la solitud, les separacions, un intens destret que timmobilitza, la malaltia que creix i fa arrels, i tempresona. Res enfora i res endins. El dolor apaga, lentament, lincendi que thabitava. El desig ha esdevingut una pedra que tragines sense esma. Però, de sobte, mires lhoritzó, contemples linfinit. I saps que tornaràs a estimar els mots, saps que tornaràs a estimar i que tornaràs a sofrir, és inevitable, però des daquest ésser que toprimeix també comença a créixer una lleu esperança. Ja sents els batecs de leterna espera. Ara només et cal escolta el lent moviment de les busques i omplir les hores de passió. Només et cal contemplar linfinit.
Comentarios
Sé el primero en comentar este libroArtículos relacionados
