Filaments
Biagini, Elisa
El cos és ben present dins de Filaments. La plasmació del cos femení s'ofereix aquí de manera paradoxal. Elisa Biagini s'enfronta a la qüestió de la fisiologia, seguint els passos de poetes americanes com Anne Sexton, però alhora la florentina desdibuixa el rastre del cos, tot fracturant-lo, en sintonia amb la dislocació reflexiva dels materials que empra. La capacitat d'ente...
Sinopsis
El cos és ben present dins de Filaments. La plasmació del cos femení s'ofereix aquí de manera paradoxal. Elisa Biagini s'enfronta a la qüestió de la fisiologia, seguint els passos de poetes americanes com Anne Sexton, però alhora la florentina desdibuixa el rastre del cos, tot fracturant-lo, en sintonia amb la dislocació reflexiva dels materials que empra. La capacitat d'entendre la realitat està determinada per entendre les veritats fisiològiques més íntimes. La raó està cridada a combatre el desconeixement d'una fisiologia innocent que s'ha d'escoltar, però, com a única via de comprensió. El cos, doncs, concreta el contacte i les emocions. La inspiració literària de l'autora va més enllà de la corporeïtat i es conjuga amb la voluntat de sentir la terra i, fins i tot, d'inhalar-la, amb tota la seva complexitat de ramificacions i perllongaments. Biagini esgrimeix una veu pròpia i escriu com a acte (re)generatiu. Per contextualitzar-la amb la poesia catalana actual, té elements poc o molt coincidents amb poetes com ara Mireia Calafell, Maria Cabrera, Maria Antònia Massanet, Anna Gual, Maria Sevilla, Raquel Santanera, Maria Isern, Anna Gas o Lucia Pietrelli.
Comentarios
Sé el primero en comentar este libroTambién te puede interesar
