Miquel Montoro
El Símbol D'una Revolució Vital?
Sebastia Bennasar Llobera
Miquel Montoro té més de 160.000 seguidors al seu canal de Youtube i quasi 600.000 a Instagram. És en aquesta darrera xarxa social on penja un vídeo on expressa la seva satisfacció pel fet que la seva mare, na Sandra, ha fet pilotes per dinar. I ho diu amb una frase destinada a fer història: "Hòstia, pilotes, que són de bones, m'encanten". Aquesta mostra espontània d'amor es co...
Sinopsis
Miquel Montoro té més de 160.000 seguidors al seu canal de Youtube i quasi 600.000 a Instagram. És en aquesta darrera xarxa social on penja un vídeo on expressa la seva satisfacció pel fet que la seva mare, na Sandra, ha fet pilotes per dinar. I ho diu amb una frase destinada a fer història: "Hòstia, pilotes, que són de bones, m'encanten". Aquesta mostra espontània d'amor es converteix uns mesos després i sense que ningú sàpiga per què, en viral, i de sobte comença a circular fent que adolescents de tota Espanya que mai no havien dit ni una paraula en català la incorporin amb total normalitat al seu repertori de frases fetes (tot i que descontextualitzades). D'aquí a aparèixer al programa més trencador que es fa en aquests moments a la televisió espanyola, La Resistencia, hi ha només una passa. I després tothom es rendeix a en Miquel Montoro, que ja no és el nin de l'"hòstia pilotes" sinó en Miquel Montoro Fons, amb nom i llinatges. Hauria estat fàcil fer un llibre sobre en Miquel Montoro i sobre com el seu "Hòstia, pilotes" l'ha convertit en un personatge mediàtic de primer ordre. Però ens agraden els reptes. I el nostre ha estat intentar anar més enllà i demanar-nos si en Miquel Montoro pot ser el símbol d'un canvi vital, si els valors que ell defensa -consum de productes de proximitat, pagar preus justs als pagesos, valorar la seva feina i l'autenticitat- es poden aplicar avui en dia. Sociòlegs, escriptors, professors d'universitat, pagesos i periodistes reflexionen sobre què ha significat el fenomen Miquel Montoro i si encara és possible viure del camp. Evidentment, ell també hi diu la seva. I Lo Pau de Ponts en fa el pròleg.
Comentarios
Sé el primero en comentar este libroArtículos relacionados
Otros libros del autor