Pensar Tràgicament
Eurípides I la Tragèdia Grega Com a Instància Crítica
Ripoll Domenech, Faust
Pensar tràgicament no és un exercici de masoquisme ni de desesperació, ni representa pensar en morts sanguinolentes i en desgràcies sens fi com a conclusió última i ineluctable de la nostra existència, com a destí, sinó que representa una manera de pensar el món des d'una perspectiva racional i crítica que combat tota classe de fanatisme, superstició, determinisme, autoritarism...
Sinopsis
Pensar tràgicament no és un exercici de masoquisme ni de desesperació, ni representa pensar en morts sanguinolentes i en desgràcies sens fi com a conclusió última i ineluctable de la nostra existència, com a destí, sinó que representa una manera de pensar el món des d'una perspectiva racional i crítica que combat tota classe de fanatisme, superstició, determinisme, autoritarisme, infatuació cientificotècnica, epistemocràcia, sistemes filosòfics tancats, supremacismes de tota mena, necessitat de mites o de relats salvífics o de qualsevol altra fantasmagoria inventada que semble que ens ajuda a transitar per aquest món incert.
Índice
Introducció. I. La tragèdia en el seu marc. II. Caracterització general i evolució de la tragèdia. III. Pensar tràgicament: perspectiva epistemològica (errem perquè no sabem o sabent-ho). IV. Pensar tràgicament: perspectiva metodològica (eines per a aconseguir la saviesa). V. Pensar tràgicament: perspectiva ètica (errem perquè som insensats en estar mancats de virtuts). VI. Pensar tràgicament: conclusions. VII. Epíleg. Estratègies d'usurpació democràtica: de la democràcia directa a la democràcia representativa del savi a l'expert.
Comentarios
Sé el primero en comentar este libroTambién te puede interesar
