Soy un Cerdito

Jadoul, Émile

Handiak eta txikiak elkartzen dituen istorioa, lotarako orduan eskuen artean hartzeko album ezin hobea. Tipi Tapa, untxitxoa doa lehenik gora, gora eta gora. Ttapa Ttapa, krokodilo ttipia atzetik gora, gora eta gora. Dinbi Danba, elefante handia ere gora, gora eta gora. Ondoren, arratoitxoa eta igela azken hauek inoren laguntzarik gabe igo nahi dute. Denak gora, gora eta gora,...

Dk

El libro de pegatinas más divertido de La casa de muñecas de Gabby Disfruta del mágico mundo de La casa de muñecas de Gabby con este entretenido libro que incluye más de 100 coloridas pegatinas. Acompaña a Gabby y a sus adorables amigos gatitos en nuevas aventuras y decora cada página con tus personajes favoritos de la película. Este libro de pegatinas es ideal para estimular l...

Max-Henri De Larminat

El arte en juego es una colección de libros para que los más pequeños descubran el arte de los siglos XX y XXI. Página tras página, mediante imágenes, preguntas, sorpresas gráficas o juegos, se da a conocer una obra del Centre Pompidou. Es una invitación para acercarse de forma lúdica al arte actual. Cielo azul, que Kandinsky pobló de extrañas criaturas, nos invita a contemplar...

Elizabeth Amzallag-Augé

El arte en juego es una colección de libros para que los más pequeños descubran el arte de los siglos xx y xxi. Página tras página, mediante imágenes, preguntas, sorpresas gráficas o juegos, se da a conocer una obra del Centre Pompidou. Es una invitación para acercarse de forma lúdica al arte actual. Unas formas sencillas recortadas en papeles de colores parecen desprenderse ...

Lerwill, Ben

Bestia es una chihuahua. Le encantan los mimos, los almohadones y salir de paseo. De camino al parque se encuentra con una beagle juguetona, un bulldog dormilón y un montón de perros de diferentes personalidades y tamaños. Pero ¿cuál es el más GRANDE de todos?Un libro lleno de narices olfateadoras, lametones y muchos ladridos. ...

Bela-Lobedde, Desirée

Ser buena persona también se aprende. Descubre el nuevo cuento de Desirée Bela-Lobedde, autora de Color carne. ¿Qué pasaría si la bondad fuera una luz que nunca se apaga? Una niña que pide perdón a su amiga. Otra que decide acompañar a quien está solo. Un compañero que ofrece ayuda en clase. Alguien que aprende a dar una segunda oportunidad y también a aceptarla. Porque todo ca...

Santana Bigas, Eva

-Però què s'empatolla! -ha cridat la mare. -Hola de nou, Rossi -ha seguit la nostra IA-. T'agradaria que et suggeris una altra expressió menys agressiva com ara No he entès el que has dit o Pots repetir-me el que has dit? -QUE CALLIS! -ha bramat la mare-. O li ensenyes una mica de bona educació a la majordoma aquesta, Manel, o acabarem malament! La meva mare s'havia encaparrat ...

Santana Bigas, Eva

Si la meva mare no hagués guanyat lestoig professional de maquillatge de la perfumeria Mirall, potser no hauria passat res. Però la dona sempre té sort, com les bruixes Si no hi hagués hagut aquella tempesta terrible de llamps i trons ni ens haguéssim quedat a les fosques a lescola tota la tarda, en què fins i tot els més valents no, no parlo de mi es van ajupir sota els pupitr...

Santana Bigas, Eva

-Deixa aquest llibrot, que se't farà malbé la vista, i baixa les escombraries! -em crida ma mare, quan veu que faig deures. Sempre espera que tregui els llibres per enviar-me al súper. Sort que a la biblioteca m'hi puc estar sense tenir la meva mare al voltant, com un borinot, i és un lloc on el meu pare no entrarà mai per dir-me que deixi de llegir i faci coses de profit, com ...

Santana Bigas, Eva

La meva família està formada per membres que queden molt lluny de la perfecció. Com totes les famílies, direu. Sí, és cert, cada família té les seves coses, però hem d'acceptar que la meva és especial. Especialment especial. No hi ha cap altra manera de dir-ho. És dur, ser l'única persona sensata de casa. I, sí, jo també tinc els meus defectes, soc molt despistat i de vegades o...

Santana Bigas, Eva

La Lis diu que podria caure'm una tifa damunt del cap i no me n'adonaria ni que em mirés al mirall. El meu germà Manel diu que soc ruc. I la meva mare, quan deixo d'escoltar-la i començo a pensar en les meves coses perquè s'està posant massa pesada, em clava un calbot en diagonal i crida: Orellut! Baixa dels núvols que t'estic parlant!. El meu pare no diu res, perquè ell està p...

Santana Bigas, Eva

Quan jo pensava en una festa amb classe pensava en una cosa elegant la meva mare, per variar, pensava en una cosa desmesurada el meu pare, com de costum, no pensava, i la Lis... Bé, la Lis es va prendre això de classe massa al peu de la lletra. Però una festa és una festa, sigui de la mida que sigui, i al final, què hi fa què s'hi celebri? Sembla mentida que tot comencés amb un...